Perpinyà en negre

El darrer cop que vaig entrar a la Llibreria Catalana de Perpinyà em vaig endur una grata sorpresa. L’editorial Mare Nostrum, situada al carrer del Castellet, al cor de Perpinyà, havia impulsat una col·lecció de novel·la negra de la Catalunya Nord anomenada “les Polars Catalans”. És ben cert que les seves publicacions són en francès, un fet que no afavoreix gaire a la normalització del català al nord del país, però tot i així el nom de la col·lecció i els seus continguts em van cridar positivament l’atenció.
La gent de Mare Nostrum té, al marge de la catalana, d’altres col·leccions de “polars”, “Polars Rose et Noir”, “Polars Plein Sud” i “Polars Rock”, però certament la que em va fer més gràcia fou la dels “Polars Catalans”.
Vaig optar per comprar “Meurtre à Aimé-Giral”, una novel·leta que un cop llegida m’ha resultat força entretinguda, serà perquè el tema que tracta, el rugbi nordcatalà i el seu equip insígnia, la USAP, m’han suscitat sempre una especial simpatia. “Meurtre à Aimé-Giral”, que traduït vindria a ser “Assassinat a l’Aimé-Giral”, l’estadi on juga els seus partits la USAP, és una història protagonitzada per la Núria Puigbert, una policia encarregada de la investigació de la mort d’un dirigent de la USAP, el seu director financer adjunt per ser més exactes. La Núria és alhora mare d’en Jordi, una de les grans promeses del rugbi nordcatalà, i filla d’un dels més actius seguidors del club dels arlequins. La història serveix, entre d'altres, per fer-se una idea de la passió que suscita el rugbi, i la USAP en concret, al nord del país.
La historieta de Phillipe Ward, que n’és l’autor, m’ha agradat prou i m’ha fet passar una bona estona. Espero, doncs, anar llegint la resta de “Polars Catalans”, que pel que sembla, són una aproximació d’allò més interessant al costat més negre de la nostra estimada Catalunya Nord.

Abril a Portugal

Entre cas i cas, a principis de març vaig tenir temps per una petita escapada a Portugal. L’antiga Lusitània és un país que, ja des de la infància, sempre m’ha fascinat. No en va, des de ben petit tenia penjat a l’habitació un pòster que evocava la Revolució dels Clavells del 25 d’abril de 1974 on un nen de cabells arrissats col·locava un clavell en un fusell. Sempre me l'he estimat molt aquest cartell.
A principis de març, Lisboa lluïa. No era abril, que per raons històriques és el millor mes per visitar Portugal, però l’encant dels carrers lisboetes es mantenia intacte. De fet, Lisboa és encara un d’aquells destins turístics que preserven les formes de vida que la globalització tendeix a fer desaparèixer. Als carrerons de l’Alfama, camí del Castelo de Sao Jorge, hi vaig veure una pintada curiosa, s’adreçava als turistes tot dient-los: “Tourist: Respect the portuguese silence or go to Spain!”.
Passejant per l’Alfama i pel Bairro Alto, per cert, un dels barris amb més marxa d'Europa, vaig pensar que aquests carrerons eren un escenari ideal per una bona novel·la negra. No vaig tenir massa temps, però, per perdre’m a les llibreries lisboetes i, per tant, no puc parlar massa de l’estat de la narrativa policíaca portuguesa. De fet, conec ben pocs autors portuguesos contemporanis, només en Mia Couto, que havia publicat fa temps a Txalaparta.
Per contra, però, hi ha dues obres de l’Antonio Tabucchi ambientades a Portugal que em fascinen, i totes dues publicades en català per Edicions 62. La primera és Afirma Pereira, traslladada al cinema amb una magistral interpretació de Marcello Mastroiani. Una novel·la ambientada a la Lisboa dels anys del salazarisme d’una humanitat exquisida. La segona és El cap perdut de Damasceno Monteiro, ambientada a Porto als anys 90. Aquesta segona és una obra més negra, inspirada en un crim real que succeí a Portugal el maig de 1996 quan el cadàver d’un jove portuguès fou trobat decapitat i amb evidents símptomes de tortura a la localitat de Sacavém. El crim, i l'obra que s'hi inspira, evidencien que això de la tortura no és patrimoni exclusiu de la Guàrdia Civil. La Guàrdia Nacional Republicana, cosina germana portuguesa de cos dels tricornis, també ha demostrat estar-hi força avesada.
Ja que parlem de Portugal, no em puc estar de ressenyar dues pel·lícules extraordinàries que fan referència a la Revolució dels Clavells: Capitanes de Abril, de Maria de Medeiros, que retrata de forma força fidedigna el moviment dels capitans, amb Salgueiro Maia al capdavant, i sobretot, A la revolución en un 2CV, inspirada en una novel·la italiana homònima i que és una de les millors pel·lícules que he vist darrerament. Una divertidíssima road movie que escenifica a la perfecció els valors d’una de les darreres revolucions romàntiques del nostre planeta.
Feia temps que no trepitjava Portugal, i m’ha encantat tornar-hi. Lisboa és una ciutat assequible i d’allò més agradable de visitar. A més, m’encanta la cantarella del portuguès. Hauré de buscar, doncs, alguna novel·leta negra interpretada al ritme de Grândola, vila morena, que almenys em permeti calmar la saudade que se sent en marxar de Lisboa.

Pagès editors publicarà aquest Sant Jordi la novel·la "Tots els camins porten a Romania"

El primer cas del detectiu Rafel Rovira veurà finalment la llum aquest proper Sant Jordi publicat per l'editorial lleidatana Pagès Editors en la seva col·leció de narrativa "Lo Marraco". Així, doncs, en Rafel Rovira compartirà col·lecció amb un dels seus admirats protagonistes de novel·la negra, el comissari Kharitos, un policia atenenc sempre ajudat pels consells de la seva sàvia esposa, obra de l'escriptor grec Petros Màrkaris que recentment ha vist traduïda al català la seva novel·la "L'accionista principal".

La publicació de "Tots els camins porten a Romania", de la qual oportunament informarà aquest bloc, representarà, doncs, el naixement literari d'un modest detectiu lleidatà afincat al carrer Cavallers de la ciutat llunyana, que en deia Màrius Torres. Desitgem, doncs, llarga vida literària a en Rafel Rovira!

El primer cas del detectiu Rafel Rovira, guardonat amb el premi Manuel Cerqueda de novel·la durant la Nit Literària Andorrana

En Rafel Rovira va abandonar, la nit del 15 de novem-bre de 2007, el seu atrotinat despatx al número 35 del carrer Cavallers de Lleida, per adreçar-se a Sant Julià de Lòria on se celebrava la XXXa Nit Literària Andorrana, una celebració durant la qual es procedí al lliurament dels premis literaris convocats anualment pel Cercle de les Arts i les Lletres de les Valls d'Andorra.

Per sorpresa del detectiu, entre els guardonats de l'edició de 2007 hi havia l'obra d'un tal Ramon Usall, el negre que havia donat format de llibre al primer cas amb majúscules que havia afrontat en Rafel Rovira. La investigació que el detectiu Rovira havia realitzat a partir del crim d'un jubilat romanès al barri de Cap-pont de Lleida, havia adoptat forma de llibre convertint-se en "Tots els camins porten a Romania", una obra amb el subtítol "Un cas del detectiu Rafel Rovira" que explicava tots els ets i uts del primer gran cas del detectiu de Cavallers, i que fou guardonada amb el premi Manuel Cerqueda i Escaler de novel·la curta.

Malgrat que els 6.500 euros del premi, tal i com contemplaven les bases, se'ls endugué aquest tal Usall que havia estat formalment el redactor de l'obra, és evident que l'obtenció d'un guardó literari ha estat una propaganda inesperada pel despatx d'investigacions d'en Rovira. De ben segur que, a partir d'ara, el despatx de Cavallers, 35 tindrà molta més clientela. D'alguna cosa li ha de servir haver compartit mantell amb un cap d'estat... ni que sigui l'Albert Pintat, i l'estat del qual sigui el cap sigui el d'Andorra.

Entre vodka i cervesa, en una carpa gelada a cinc graus sota zero d'una gèlida nit andorrana, el detectiu Rovira va treure pit perquè fins i tot un escriptoret que redactava la seva primera novel·la havia pogut guanyar un premi a costa seva. Era la prova fefaent de les seves virtuts com a detectiu. En Rafel s'oblidà, però, de dir que el tal Usall havia publicat anteriorment els llibres d'assaig Algèria viurà! , Un món en blau i grana. El Barça d'Eric Castel , i La tempestuosa mar blava, aquests dos darrers guardonats respectivament amb els premis Rovelló d'assaig sobre literatura infantil i juvenil, i Abu Bakr d'assaig. Era una qüestió menor, ja que estava ben clar que l'autèntic guanyador del premi era el detectiu. No hi havia palinca romanesa, però aquella nit a Andorra s'esgotà el vodka...

El detectiu Rovira feia els seus primers passos en societat...