06 de febrer 2009

Mossos de paper

També recollint el debat sobre novel·la negra catalana que tingué lloc en el marc del BCNegra 09, la periodista de La Vanguardia Rosa Maria Piñol publicà, el 5 de febrer de 2009, l'article "Mossos de papel" que recollia les novetats del gènere al nostre país. Aquí teniu el text (podeu veure també el següent enllaç a la pàgina original del diari) :

La narrativa policiaca en catalán también se pone al día. Ha irrumpido con fuerza una nueva generación de autores, algunos muy jóvenes. Y la actual realidad social y política de Catalunya se refleja en los argumentos. Un síntoma: como puede comprobarse en diversas novelas recientes, los Mossos d'Esquadra han empezado a robar protagonismo a los detectives e inspectores de policía clásicos. E incluso hay agentes que hacen sus pinitos literarios, algunos con éxito, como Marc Pastor, que ganó el premio Crims de Tinta con La mala dona.
Nueva cosecha.
Varios de los títulos de la última cosecha se han presentado en el marco de la BCNegra. El moderador de la mesa El crim s'escriu clar i català, Àlex Martín Escribà, dio una visión optimista de la actual narrativa negra en catalán: hay un ramillete de nuevos autores, las editoriales apuestan por el género –aunque son reticentes a crear colecciones específicas–, hay espacios especializados (librería Negra y Criminal, biblioteca La Bòbila), blogs, premios, clubs de lectores y muchas traducciones. En los últimos años, a los consagrados Andreu Martín o Ferran Torrent se han sumado nombres como Teresa Solana, con buenas ventas y traducida a varios idiomas.

Crímenes en la visita papal. Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) escribió Jo no t'espere (El Gall) tras ser testigo "indignado" de los miles de peregrinos que "ocuparon" la ciudad de Valencia con motivo de la visita del Papa en el 2006. Aprovechó este marco e inventó una trama en la que son asesinados un cura y una monja vinculados a una trama de corrupción inmobiliaria y de tráfico de drogas. Hay homenajes en la novela: el comisario se llama Jaume Fuster y otros dos pioneros del género, Tasis y Pedrolo, dan nombreados policías inexpertos.
El ‘Obama de Montcada’
. Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) ha presentado la sexta aventura de su inspector Marc Sergiot, Mans lliures (Edicions 62). Esta vez le secunda en la investigación una pareja de jóvenes mossos, Lídia Sánchez y Pau Ribó. Situada en el 2014, la trama aborda la lucha por el poder, a través de la figura de un político, que será asesinado. "Un crítico definió mi personaje como el Obama de Montcada, por su capacidad de seducción y de entusiasmar a la gente. Pero lo creé mucho antes de que surgiera la figura de Obama", dice el autor. Biólogo de formación, De Manuel imagina la Barcelona sergiotiana con unas rondas aéreas, una acusada sequía y dos desalinizadoras, frecuentes disturbios yel DIG (documento de identidad genética) ya implantado.

‘Pulp fiction’ a la catalana
. Manel Barrera (Peñarroya, Córdoba, 1955) y Jordi Pijoan-López (Tortosa, 1970) firman a dúo la novela Tu no m'estimes (Llibres de l'Índex), un relato policiaco en clave satírica "sin detective". Su protagonista, Enric Soteras, militante de un partido extraparlamentario y directivo de comunicación de una empresa de autopistas, se verá inmerso en las cloacas del oasis catalán. "Las triquiñuelas de los partidos políticos y los poderes fácticos intervienen en esta trama, que es una especie de Pulp fiction a la catalana y en la que intentamos hacer crítica social con humor", dice Pijoan-López.

De policía a escritor
. Josep Torrent, ex jefe de la policía municipal en Olot y autor de relatos infantiles, se estrena en el género negro con La Mirora mata els dimarts (Pagès), premiada con el Ferran Canyameres. "Me planteé el reto de escribir una historia de crímenes en cuya primera página se dijera quién es la asesina y que, a la vez, mantuviera la intriga hasta el final". Ambientada entre la Cerdanya y Andorra, esta "historia de venganza" está protagonizada por el policía Damià Sorrell.

De Lleida a Bucarest
. Ramon Usall, leridano nacido en Barcelona leridano nacido en Barcelona (1977), se ufana de haber creado "el primer detective privado de Lleida". Rafel Rovira protagoniza Tots els camins porten a Rumania (Pagès). "Es un sujeto con perfil de perdedor, que espero que despierte ternura y compasión. Y mantiene una relación de amor-odio con un sargento de los Mossos". El asesinato de un jubilado rumano llevará al detective hasta Bucarest, y ello dará pie al autor para recrear los años del gobierno de Ceausescu.

El regreso de Wendy
. Andreu Martín presenta hoy Wendy ataca (Bromera), segunda aventura de la heroína juvenil que creó hace dos años en La nit que Wendy va aprendre a volar (premio Bancaixa). "No la concebí como personaje en serie, pero ha tenido muy buena aceptación y los editores me pidieron una segunda novela", dice. De la primera, también editada en castellano y en gallego, se han vendido casi 15.000 ejemplares y en breve será llevada

al cine por Mireia Ros. "Wendy es una mossa d'esquadra recién salida de la academia, ingenua, idealista, poco cínica y en cambio muy lanzada, cuyas heroicidades le traen problemas".

04 de febrer 2009

Cinc mossos de novel·la

L'Ernest Alòs publicà a El Periódico del 3 de febrer de 2009 una crònica sobre el debat "Catalana i criminal" que se celebrà en el marc del festival BCNegra 09. Aquí en teniu el text complet:

Els antecedents són respectables: els desapareguts Jaume Fuster i Manuel de Pedrolo, els veterans hiperactius Ferran Torrent i Andreu Martín... Però mai havia proliferat fins a aquest punt la novel.la negra en català. ¿Potser l'existència d'una policia autonòmica fa que flueixi amb més naturalitat? Bé, a la taula rodona dedicada al tema en la primera jornada de la setmana BCNegra hi eren presents cinc mossos i un expolicia local. Dos de carn i ossos: Marc Pastor, guanyador de l'últim premi Crims de Tinta amb La mala dona i l'excap de la policia municipal d'Olot, Josep Torrent (La Mirora mata els dimarts).

Quatre més, de tinta i paper. Lídia Sánchez i Pau Ribó són una parella de Mossos que acompanyen l'inspector Marc Sergiot a Mans lliures, l'última novel.la de Jordi de Manuel. El sergent Joan Palau és el contrapunt del detectiu privat lleidatà creat per Ramon Usall a Tots els camins porten a Romania. I el mateix Torrent ha incorporat a la seva novel.la el fictici cap d'homicidis Damià Sorrell. Una constatació: els mossos ja no han de ser xitxarel.los perquè les novel.les siguin versemblants.

QUÈ HI HA I QUÈ NO HI HA
Els escriptors congregats coincideixen que ja hi ha autors -ells en són els ultimíssims: encara s'hi ha d'afegir Teresa Solana, Pau Vidal...-, que hi ha editorials, que hi ha premis, que hi ha llibreries, biblioteques i clubs de lectura, que no els fan prou cas... No hi ha col.leccions, però sobre això hi ha divisió d'opinions. Marc Usall hi està a favor: la mítica Cua de Palla el va portar cap al gènere. Sebastià Bennasar (autor de Jo no t'espere, amb monja i capellà assassinats fruit de la seva irritació per la visita del Papa a València), hi està en contra, per defensar la normalitat.

Ai, a València no hi ha Mossos, i és terreny fèrtil. És clar, hi ha corrupció urbanística, polítics indescriptibles i una hampa local pintoresca. Però compte, adverteix Jordi Pijoan, tortosí coautor amb Manel Barrera de Tu no m'estimes. Els polítics i els poders fàctics fan d'aquest país, de la Costa Brava a la Costa Blanca, "una mina" per a un gènere nascut per fer crítica social. "És absolutament necessari, immillorable, per explicar la realitat d'un territori concret i el que es vol amagar", afegeix Usall. Però encara falta alguna cosa, i ja no és ni una policia autòctona, ni autors, ni col.leccions... Sentencia Pijoan: "Falta deixar enrere el to políticament correcte i d'acolloniment d'aquest país".