Per molts anys!

Un 4 de desembre de 2002 obria les portes un petit paradís negre i criminal al cor de la Barceloneta. Catalunya, doncs, tenia la seva petita-gran llibreria especialitzada en un gènere que, a la vista salta, suscita autèntiques passions. Vuit anys després, la llibreria continua oberta i en perfecte estat de salut, tota una fita donats els temps que corren. No ens queda sinó felicitar els llibreters en aquest aniversari i destijar-los que per molts anys continuin amb les portes obertes. En aquest enllaç del bloc de la Negra i Criminal trobareu un la carta del llibreter que recorda l'efemèride d'aquest aniversari. Esperem que en pugui celebrar molts més. Des de Ponent només ens queda enviar-los una sincera felicitació: per molts anys!

"Negre" i en català: notable alt

El passat 30 de novembre l'edició catalana d'El País ens sorprenia amb un excel·lent article de Rosa Mora sobre el gènere negre en català. A propòsit de l'estrena a les llibreries de Crims.cat, la periodista aprofitava per demostrar que no només als països nòrdics s'escriu novel·la negra i que Catalunya té un notable planter d'escriptors d'aquest gènere. Aquí teniu el text íntegre de la notícia:

"Si Manuel de Pedrolo dirigiera hoy la primera La Cua de Palla no habría tenido dificultad para incluir novelas escritas en catalán, como era su intención", afirma Àlex Martín Escribà, antólogo con Sebastià Benassar, de Crims.cat (Alrevés). El libro reúne 17 relatos negros de autores nacidos en Cataluña, Valencia y Baleares. El conjunto es excelente, un notable alto. El libro permite disfrutar de autores conocidos y descubrir a otros y apreciar las diferentes variantes del catalán, no ya del que se escribe en Valencia o en les Illes, sino del de Lleida o Girona. Los relatos, todos inéditos y escritos especialmente para este libro, son de gran actualidad: derrumbe del mercado inmobiliario, crisis económica, inmigración, degradación de las ciudades, maltrato... Prima la descripción y crítica de una situación social sobre el mero intríngulis. Todos, en general, están muy bien ambientados.

Policías escritores. Hay muchas formas de morir y muchas formas de matar y Crims.cat, las recorre casi todas, aunque también hay algún relato sin apenas violencia y ningún muerto: Qualsevol nit, a Figueres, pot sortir el sol (un homenaje a Sisa), de Agustí Vehí (Figueres 1958), una de las sorpresas del libro. Un agente de la Guardia Urbana patrulla por Figueres una noche de diciembre de gélida tramontana. Vehí es subinspector de la Guardia Urbana. Josep Torrent (Bellcaire d'Empordà, 1956) también ha sido policía municipal. La funcionària de correus a qui li agradava la coca, les magdalenes i els pastissos diversos es una sátira de cómo los narcos se las ingenian para cocaína en Figueres y de cómo casi todo el mundo acaba aprovechándose. Marc Pastor, que trabaja en la policía científica de los Mossos, narra en La llista la historia de un tipo que sale de la cárcel y corre sin remedio hacia un destino trágico. Martín Escribà opina que es muy normal la existencia de polis escritores. "Acumulan una gran experiencia y pueden llevarla a la ficción. Torrent, por ejemplo, siguió el caso de la farmacéutica de Olot".

Crimen en el IEC. "Barcelona", explica Martín Escribà, "es el epicentro, por tradición, del género negro". De la metrópoli surgen algunos de los mejores relatos de Crims.cat. No se pierdan el divertidísimo Culers morts, de Pau Vidal (Barcelona, 1967). Se comete un crimen atroz en el Institut d'Estudis Catalans: el director de la segunda edición del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es asesinado una semana después de haber discutido con otro lingüista la posibilidad de introducir una nueva acepción de culers en el diccionario: la de sodomita. El director es un forofo del Barça; su oponente, perico militante.

Venganza y justicia. Teresa Solana (Barcelona, 1962) narra en La mentida la venganza de una novia a la que dejaron plantada ante el altar. El protagonista de Els molts treballs de Manent, de Sebastià Jovani (Barcelona, 1977) es un detective justiciero que se ha especializado en buscar a personas desaparecidas o a sus homicidas. La violación y asesinato de siete niñas le lleva a una reflexión mortal.

Secuestro en la Villa Olímpica. En Segrest express, Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) narra la peripecia de un empresario que se hunde con la crisis inmobiliaria y al que los bancos no dan créditos. Para salir del atolladero no se le ocurre otra cosa que secuestrar a uno de sus clientes en un piso de la Vila Olímpica. Jordi Pijoan (Tortosa, 1970) sigue con la crisis en Capacitat de predicció. Su protagonista, que trabaja en una entidad bancaria que se acaba de fusionar y está amenazado por un ERE, intenta solucionar sus problemas atracando un furgón blindado.

Destrucción de un paisaje. Los dos autores mallorquines incluidos en el libro, Sebastià Benassar (Palma de Mallorca, 1976) y Miquel Vicens (Palma de Mallorca, 1961) coinciden en escribir sobre la destrucción de un paisaje, de la corrupción política, de la inmigración, de la degradación de la ciudad, del incremento de la pobreza. Casi todo sucede en la plaza de Pere Garau de Palma, el tradicional mercado está copado por inmigrantes. En Variat, Benassar habla de la mafia china. En El sisé sentit, Vicens narra el asesinato de un hombre procedente del antiguo Este. Salvador Iborra (Valencia, 1978) también escribe en Sakura - una historia de amor y venganza- sobre las "monstruosidades arquitectónicas" de la capital valenciana y de la "corrupción de la clase política conservadora".

Sexo, droga, juego y prostitución. Los autores leridanos recogen algunos temas negros tradicionales. Joan Francesc Dalmau (Miralcamp, 1968) relata en Fràgil un crimen aliñado con sexo duro, droga y juego. Albert Villaró (La Seu d'Urgell, 1964) sitúa La pregunta final en la Andorra de los gimnasios de lujo: el adulterio puede conducir al asesinato. Ramon Usall (Lleida, 1972), que acaba de ganar dos premios literarios, aborda en El crim de la madame del carrer dels Dolors, el negocio de la prostitución y las bandas búlgaras.

Asesinato en el teatro Fortuny. En El club de la mort, Jordi Cervera (Reus, 1959) nos invita a un estupendo recorrido por la capital del Baix Camp y cuenta como un cinéfilo es capaz de llegar al asesinato para conseguir entradas para un estreno en el teatro Fortuny. Tiene el aliciente añadido de una gastronomía tan sensual que abre el apetito. Un taller de arte religioso en Olot es el escenario elegido por Clàudia Pujol (Olot, 1976) para Ulls de vidre. El propietario está siendo asesinado y lo único que ya quiere saber es quién lo mata. Otro relato original es La ruta destoyer, del valenciano Albert Hernández (Catarroja, 1942). Un viejo republicano regresa a Valencia para instalarse en un caserón heredado, pero no contaba con que un pariente lejano quería convertirlo en discoteca.

Diecisiete relatos, para todos los gustos. Lo mejor es leer Crims.cat.

Crims.cat comença a caminar

La Negra i Criminal, com no podia ser d'una altra forma, va ser l'afitriona del bateig de Crims.cat, la collita de narradors negres en llengua catalana que des de fa pocs dies ja pot trobar-se a les llibreries editada per Alrevés. Paco Camarasa, Àlex Martín, Jordi Cervera i l'editor Josep Forment foren els encarregats de l'ofici que se celebrà dissabte 27 de novembre i que anà acompanyat del tradicional vi negre i dels excel·lents musclos negrecriminals que van fer les delícies dels qui van apropar-se fins a la popular llibreria de la Barceloneta. Amb una presentació en societat d'aquest calibre cal augurar una llarga vida negracriminal a aquesta petita joia que és Crims.cat!

Presentació de Crims.cat

El proper dimarts 30 de novembre, a les 19h, el bar Raval de Barcelona (situat al carrer Doctor Bou, 19, de la capital catalana) acollirà la presentació del llibre Crims.cat, una collita de narradors del gènere negre en català. El recull, publicat per l'editorial Alrevés, inclou el relat "El crim de la madame del carrer dels Dolors", una nova aventura breu del detectiu lleidatà Rafel Rovira.
No cal dir que esteu tots i totes convidats a la presentació on hi haurà vi, cervesa, piscolabis i un ambient molt, però que molt, negre. Val a dir que la presentació de Crims.cat serà el tercer gran esdeveniment que Catalunya acollirà de forma consecutiva després de les eleccions del 28-N i del Barça-Madrid del 29-N. No teniu excusa, doncs, per no recordar la cita negra del 30-N!

Atrapat per la boira

El 17 de gener de 2010, el suplement dominicial de l'Avui, Plaers d'Avui, publicava un reportatge, obra d'Oriol Rodríguez, que sota el títol "Els camins de la Catalunya literària" recorria les principals ciutats catalanes en companyia d'un autor local. En Ramon Usall, el pare del detectiu Rafel Rovira, fou l'elegit per presentar la capital de Ponent en un reportatge que titulat "Atrapat per la boira. La Lleida de Ramon Usall" reproduïa el següent text (podeu veure'n la versió impresa en PDF tot clicant a l'enllaç):

Avui, a la plaça de Sant Francesc de Lleida no hi ha boira. “Encara és d’hora”, em comenta Ramon Usall. I és que la típica boira lleidatana, que ens pot atrapar en qualsevol moment, és la mateixa que odien tots els seus personatges, però que, com si d’una amant es tractés, enyoren quan són lluny de casa. Ramon Usall va néixer gairebé per error a Barcelona, però està profundament enamorat de la seva ciutat. Ens enfilem cap al carrer dels Cavallers, al bell mig del barri antic de Lleida, on en Rafel Rovira, protagonista de la seva primera novel·la, Tots els camins porten a Romania, té un pis-oficina desgavellat. El personatge és fictici, però en Ramon es va inspirar en el número 35 d’aquest carrer, un vell edifici en estat gairebé ruïnós. La veritat és que no costa gaire imaginar-se el singular personatge, perquè en Rafel Rovira és un detectiu d’aquells que esperen frisosos l’arribada d’algun client mentre escolta a tot drap els seus admirats Desperdicis Clínics.

Negra fascinació
A Usall sempre l’ha fascinat la novel·la negra, “de petit llegia els llibre de la col·lecció La Cua de Palla que tenia el meu pare”. Després vindrien els llibres del grec Petros Márkaris i del valencià Ferran Torrent. Tot i així, la primera incursió en el món editorial va arribar amb el gènere de l’assaig. L’any 2004 va editar El món en blau i grana. El Barça d’Eric Castel, sobre l’entranyable personatge de còmic creat pels belgues Raymond Reding i Françoise Hugues. Un any més tard va publicar La tempestuosa mar blava. Una aproximació als conflictes de la Mediterrània, una anàlisi dels conflictes viscuts a la zona mediterrània dels Balcans les darreres dècades i l’eterna confrontació entre palestins i israelians. Dues temàtiques, el futbol i la política, ben presents en l’univers d’Usall.

La història d’un detectiu lleidatà
Tot i la seva edat –trenta-dos anys–, va ser l’alcaldable de Lleida per la CUP en les últimes eleccions municipals. “No hi havia ningú més, així que em vaig haver de presentar jo. Vam treure un miler de vots”, m’explica al bar de la Penya Barcelonista Som Un Sentiment, on es mou com si fos casa seva. Un escenari que també li va servir de font d’inspiració per a la novel·la. Aquí es on el detectiu fa els seus esmorzars de forquilla. Tots els camins porten a Romania narra les aventures d’en Rafel Rovira, un personatge que podria ser perfectament parent de Pepe Carvalho o de Toni Butxana. Acostumat a treballar en casos d’infidelitats matrimonials, Rovira es troba, de manera inesperada, investigant l’assassinat d’un jubilat romanès retirat a Lleida, fet que obliga un fanàtic del Barça com ell a marxar a Bucarest per resoldre el crim amb l’ajuda d’un oficial de policia romanès seguidor de l’Steaua. I els dos personatges estableixen una bona amistat. “Des del principi vaig tenir molt clar que si creava un personatge com en Rovira havia de ser lleidatà i la història havia de passar a Lleida. Però també era conscient que tota la història no podria transcórrer aquí, perquè la ciutat no dóna per a tant”. La novel•la, segurament, tindrà continuació amb altres casos investigats per en Rovira. “Ja he publicat algun relat curt i tinc idees per a una nova novel·la. Evidentment, passarà a Lleida".

Mossos de paper

També recollint el debat sobre novel·la negra catalana que tingué lloc en el marc del BCNegra 09, la periodista de La Vanguardia Rosa Maria Piñol publicà, el 5 de febrer de 2009, l'article "Mossos de papel" que recollia les novetats del gènere al nostre país. Aquí teniu el text (podeu veure també el següent enllaç a la pàgina original del diari) :

La narrativa policiaca en catalán también se pone al día. Ha irrumpido con fuerza una nueva generación de autores, algunos muy jóvenes. Y la actual realidad social y política de Catalunya se refleja en los argumentos. Un síntoma: como puede comprobarse en diversas novelas recientes, los Mossos d'Esquadra han empezado a robar protagonismo a los detectives e inspectores de policía clásicos. E incluso hay agentes que hacen sus pinitos literarios, algunos con éxito, como Marc Pastor, que ganó el premio Crims de Tinta con La mala dona.
Nueva cosecha. Varios de los títulos de la última cosecha se han presentado en el marco de la BCNegra. El moderador de la mesa El crim s'escriu clar i català, Àlex Martín Escribà, dio una visión optimista de la actual narrativa negra en catalán: hay un ramillete de nuevos autores, las editoriales apuestan por el género –aunque son reticentes a crear colecciones específicas–, hay espacios especializados (librería Negra y Criminal, biblioteca La Bòbila), blogs, premios, clubs de lectores y muchas traducciones. En los últimos años, a los consagrados Andreu Martín o Ferran Torrent se han sumado nombres como Teresa Solana, con buenas ventas y traducida a varios idiomas.
Crímenes en la visita papal. Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) escribió Jo no t'espere (El Gall) tras ser testigo "indignado" de los miles de peregrinos que "ocuparon" la ciudad de Valencia con motivo de la visita del Papa en el 2006. Aprovechó este marco e inventó una trama en la que son asesinados un cura y una monja vinculados a una trama de corrupción inmobiliaria y de tráfico de drogas. Hay homenajes en la novela: el comisario se llama Jaume Fuster y otros dos pioneros del género, Tasis y Pedrolo, dan nombreados policías inexpertos.
El ‘Obama de Montcada’. Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) ha presentado la sexta aventura de su inspector Marc Sergiot, Mans lliures (Edicions 62). Esta vez le secunda en la investigación una pareja de jóvenes mossos, Lídia Sánchez y Pau Ribó. Situada en el 2014, la trama aborda la lucha por el poder, a través de la figura de un político, que será asesinado. "Un crítico definió mi personaje como el Obama de Montcada, por su capacidad de seducción y de entusiasmar a la gente. Pero lo creé mucho antes de que surgiera la figura de Obama", dice el autor. Biólogo de formación, De Manuel imagina la Barcelona sergiotiana con unas rondas aéreas, una acusada sequía y dos desalinizadoras, frecuentes disturbios yel DIG (documento de identidad genética) ya implantado.
‘Pulp fiction’ a la catalana. Manel Barrera (Peñarroya, Córdoba, 1955) y Jordi Pijoan-López (Tortosa, 1970) firman a dúo la novela Tu no m'estimes (Llibres de l'Índex), un relato policiaco en clave satírica "sin detective". Su protagonista, Enric Soteras, militante de un partido extraparlamentario y directivo de comunicación de una empresa de autopistas, se verá inmerso en las cloacas del oasis catalán. "Las triquiñuelas de los partidos políticos y los poderes fácticos intervienen en esta trama, que es una especie de Pulp fiction a la catalana y en la que intentamos hacer crítica social con humor", dice Pijoan-López.
De policía a escritor. Josep Torrent, ex jefe de la policía municipal en Olot y autor de relatos infantiles, se estrena en el género negro con La Mirora mata els dimarts (Pagès), premiada con el Ferran Canyameres. "Me planteé el reto de escribir una historia de crímenes en cuya primera página se dijera quién es la asesina y que, a la vez, mantuviera la intriga hasta el final". Ambientada entre la Cerdanya y Andorra, esta "historia de venganza" está protagonizada por el policía Damià Sorrell.
De Lleida a Bucarest. Ramon Usall, leridano nacido en Barcelona leridano nacido en Barcelona (1977), se ufana de haber creado "el primer detective privado de Lleida". Rafel Rovira protagoniza Tots els camins porten a Rumania (Pagès). "Es un sujeto con perfil de perdedor, que espero que despierte ternura y compasión. Y mantiene una relación de amor-odio con un sargento de los Mossos". El asesinato de un jubilado rumano llevará al detective hasta Bucarest, y ello dará pie al autor para recrear los años del gobierno de Ceausescu.
El regreso de Wendy. Andreu Martín presenta hoy Wendy ataca (Bromera), segunda aventura de la heroína juvenil que creó hace dos años en La nit que Wendy va aprendre a volar (premio Bancaixa). "No la concebí como personaje en serie, pero ha tenido muy buena aceptación y los editores me pidieron una segunda novela", dice. De la primera, también editada en castellano y en gallego, se han vendido casi 15.000 ejemplares y en breve será llevada

al cine por Mireia Ros. "Wendy es una mossa d'esquadra recién salida de la academia, ingenua, idealista, poco cínica y en cambio muy lanzada, cuyas heroicidades le traen problemas".

Cinc mossos de novel·la

L'Ernest Alòs publicà a El Periódico del 3 de febrer de 2009 una crònica sobre el debat "Catalana i criminal" que se celebrà en el marc del festival BCNegra 09. Aquí en teniu el text complet:

Els antecedents són respectables: els desapareguts Jaume Fuster i Manuel de Pedrolo, els veterans hiperactius Ferran Torrent i Andreu Martín... Però mai havia proliferat fins a aquest punt la novel.la negra en català. ¿Potser l'existència d'una policia autonòmica fa que flueixi amb més naturalitat? Bé, a la taula rodona dedicada al tema en la primera jornada de la setmana BCNegra hi eren presents cinc mossos i un expolicia local. Dos de carn i ossos: Marc Pastor, guanyador de l'últim premi Crims de Tinta amb La mala dona i l'excap de la policia municipal d'Olot, Josep Torrent (La Mirora mata els dimarts).

Quatre més, de tinta i paper. Lídia Sánchez i Pau Ribó són una parella de Mossos que acompanyen l'inspector Marc Sergiot a Mans lliures, l'última novel.la de Jordi de Manuel. El sergent Joan Palau és el contrapunt del detectiu privat lleidatà creat per Ramon Usall a Tots els camins porten a Romania. I el mateix Torrent ha incorporat a la seva novel.la el fictici cap d'homicidis Damià Sorrell. Una constatació: els mossos ja no han de ser xitxarel.los perquè les novel.les siguin versemblants.

QUÈ HI HA I QUÈ NO HI HA
Els escriptors congregats coincideixen que ja hi ha autors -ells en són els ultimíssims: encara s'hi ha d'afegir Teresa Solana, Pau Vidal...-, que hi ha editorials, que hi ha premis, que hi ha llibreries, biblioteques i clubs de lectura, que no els fan prou cas... No hi ha col.leccions, però sobre això hi ha divisió d'opinions. Marc Usall hi està a favor: la mítica Cua de Palla el va portar cap al gènere. Sebastià Bennasar (autor de Jo no t'espere, amb monja i capellà assassinats fruit de la seva irritació per la visita del Papa a València), hi està en contra, per defensar la normalitat.

Ai, a València no hi ha Mossos, i és terreny fèrtil. És clar, hi ha corrupció urbanística, polítics indescriptibles i una hampa local pintoresca. Però compte, adverteix Jordi Pijoan, tortosí coautor amb Manel Barrera de Tu no m'estimes. Els polítics i els poders fàctics fan d'aquest país, de la Costa Brava a la Costa Blanca, "una mina" per a un gènere nascut per fer crítica social. "És absolutament necessari, immillorable, per explicar la realitat d'un territori concret i el que es vol amagar", afegeix Usall. Però encara falta alguna cosa, i ja no és ni una policia autòctona, ni autors, ni col.leccions... Sentencia Pijoan: "Falta deixar enrere el to políticament correcte i d'acolloniment d'aquest país".

Catalana i criminal

D'entre les moltes, i molt interessants, propostes que enguany ens presenta BCNegra, destacarem, per raons evidents, la taula rodona que, moderada per l'Àlex Martín Escribà, tindrà lloc el dilluns 2 de febrer a les 19h al Palau de la Virreina (La Rambla, 99, Barcelona) sota el títol "Catalana i criminal" i el subtítol "El crim s'escriu clar i català". Tal i com presenta el mateix programa de BCNegra "a la novel·la negra catalana i en català, no hi falten ni revòlvers ni tinents, ni lladregots ni calabossos. Cada dia que passa augmenta en escenaris i en personatges, en traduccions i en premis literaris especialitzats. Repassem l'any 2008, una temporada que ha deixat una collita d'obra fantàstica". A la taula rodona hi participaran Manel Barrera, Sebastà Bennassar, Jordi de Manuel, Jordi Pijoan-López, Josep Torrent i Ramon Usall; una demostració més que evident que la novel·la negra catalana està ben viva!