Tots els camins porten a Romania

Per molts anys!

2010-12-04T07:00:00.001-08:00

Un 4 de desembre de 2002 obria les portes un petit paradís negre i criminal al cor de la Barceloneta. Catalunya, doncs, tenia la seva petita-gran llibreria especialitzada en un gènere que, a la vista salta, suscita autèntiques passions. Vuit anys després, la llibreria continua oberta i en perfecte estat de salut, tota una fita donats els temps que corren. No ens queda sinó felicitar els llibreters en aquest aniversari i destijar-los que per molts anys continuin amb les portes obertes. En aquest enllaç del bloc de la Negra i Criminal trobareu un la carta del llibreter que recorda l'efemèride d'aquest aniversari. Esperem que en pugui celebrar molts més. Des de Ponent només ens queda enviar-los una sincera felicitació: per molts anys!

"Negre" i en català: notable alt

2010-12-01T07:17:00.000-08:00

El passat 30 de novembre l'edició catalana d'El País ens sorprenia amb un excel·lent article de Rosa Mora sobre el gènere negre en català. A propòsit de l'estrena a les llibreries de Crims.cat, la periodista aprofitava per demostrar que no només als països nòrdics s'escriu novel·la negra i que Catalunya té un notable planter d'escriptors d'aquest gènere. Aquí teniu el text íntegre de la notícia:

"Si Manuel de Pedrolo dirigiera hoy la primera La Cua de Palla no habría tenido dificultad para incluir novelas escritas en catalán, como era su intención", afirma Àlex Martín Escribà, antólogo con Sebastià Benassar, de Crims.cat (Alrevés). El libro reúne 17 relatos negros de autores nacidos en Cataluña, Valencia y Baleares. El conjunto es excelente, un notable alto. El libro permite disfrutar de autores conocidos y descubrir a otros y apreciar las diferentes variantes del catalán, no ya del que se escribe en Valencia o en les Illes, sino del de Lleida o Girona. Los relatos, todos inéditos y escritos especialmente para este libro, son de gran actualidad: derrumbe del mercado inmobiliario, crisis económica, inmigración, degradación de las ciudades, maltrato... Prima la descripción y crítica de una situación social sobre el mero intríngulis. Todos, en general, están muy bien ambientados.

Policías escritores. Hay muchas formas de morir y muchas formas de matar y Crims.cat, las recorre casi todas, aunque también hay algún relato sin apenas violencia y ningún muerto: Qualsevol nit, a Figueres, pot sortir el sol (un homenaje a Sisa), de Agustí Vehí (Figueres 1958), una de las sorpresas del libro. Un agente de la Guardia Urbana patrulla por Figueres una noche de diciembre de gélida tramontana. Vehí es subinspector de la Guardia Urbana. Josep Torrent (Bellcaire d'Empordà, 1956) también ha sido policía municipal. La funcionària de correus a qui li agradava la coca, les magdalenes i els pastissos diversos es una sátira de cómo los narcos se las ingenian para cocaína en Figueres y de cómo casi todo el mundo acaba aprovechándose. Marc Pastor, que trabaja en la policía científica de los Mossos, narra en La llista la historia de un tipo que sale de la cárcel y corre sin remedio hacia un destino trágico. Martín Escribà opina que es muy normal la existencia de polis escritores. "Acumulan una gran experiencia y pueden llevarla a la ficción. Torrent, por ejemplo, siguió el caso de la farmacéutica de Olot".

Crimen en el IEC. "Barcelona", explica Martín Escribà, "es el epicentro, por tradición, del género negro". De la metrópoli surgen algunos de los mejores relatos de Crims.cat. No se pierdan el divertidísimo Culers morts, de Pau Vidal (Barcelona, 1967). Se comete un crimen atroz en el Institut d'Estudis Catalans: el director de la segunda edición del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans es asesinado una semana después de haber discutido con otro lingüista la posibilidad de introducir una nueva acepción de culers en el diccionario: la de sodomita. El director es un forofo del Barça; su oponente, perico militante.

Venganza y justicia. Teresa Solana (Barcelona, 1962) narra en La mentida la venganza de una novia a la que dejaron plantada ante el altar. El protagonista de Els molts treballs de Manent, de Sebastià Jovani (Barcelona, 1977) es un detective justiciero que se ha especializado en buscar a personas desaparecidas o a sus homicidas. La violación y asesinato de siete niñas le lleva a una reflexión mortal.

Secuestro en la Villa Olímpica. En Segrest express, Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) narra la peripecia de un empresario que se hunde con la crisis inmobiliaria y al que los bancos no dan créditos. Para salir del atolladero no se le ocurre otra cosa que secuestrar a uno de sus clientes en un piso de la Vila Olímpica. Jordi Pijoan (Tortosa, 1970) sigue con la crisis en Capacitat de predicció. Su protagonista, que trabaja en una entidad bancaria que se acaba de fusionar y está amenazado por un ERE, intenta solucionar sus problemas atracando un furgón blindado.

Destrucción de un paisaje. Los dos autores mallorquines incluidos en el libro, Sebastià Benassar (Palma de Mallorca, 1976) y Miquel Vicens (Palma de Mallorca, 1961) coinciden en escribir sobre la destrucción de un paisaje, de la corrupción política, de la inmigración, de la degradación de la ciudad, del incremento de la pobreza. Casi todo sucede en la plaza de Pere Garau de Palma, el tradicional mercado está copado por inmigrantes. En Variat, Benassar habla de la mafia china. En El sisé sentit, Vicens narra el asesinato de un hombre procedente del antiguo Este. Salvador Iborra (Valencia, 1978) también escribe en Sakura - una historia de amor y venganza- sobre las "monstruosidades arquitectónicas" de la capital valenciana y de la "corrupción de la clase política conservadora".

Sexo, droga, juego y prostitución. Los autores leridanos recogen algunos temas negros tradicionales. Joan Francesc Dalmau (Miralcamp, 1968) relata en Fràgil un crimen aliñado con sexo duro, droga y juego. Albert Villaró (La Seu d'Urgell, 1964) sitúa La pregunta final en la Andorra de los gimnasios de lujo: el adulterio puede conducir al asesinato. Ramon Usall (Lleida, 1972), que acaba de ganar dos premios literarios, aborda en El crim de la madame del carrer dels Dolors, el negocio de la prostitución y las bandas búlgaras.

Asesinato en el teatro Fortuny. En El club de la mort, Jordi Cervera (Reus, 1959) nos invita a un estupendo recorrido por la capital del Baix Camp y cuenta como un cinéfilo es capaz de llegar al asesinato para conseguir entradas para un estreno en el teatro Fortuny. Tiene el aliciente añadido de una gastronomía tan sensual que abre el apetito. Un taller de arte religioso en Olot es el escenario elegido por Clàudia Pujol (Olot, 1976) para Ulls de vidre. El propietario está siendo asesinado y lo único que ya quiere saber es quién lo mata. Otro relato original es La ruta destoyer, del valenciano Albert Hernández (Catarroja, 1942). Un viejo republicano regresa a Valencia para instalarse en un caserón heredado, pero no contaba con que un pariente lejano quería convertirlo en discoteca.

Diecisiete relatos, para todos los gustos. Lo mejor es leer Crims.cat.

Crims.cat comença a caminar

2010-11-28T07:08:00.000-08:00

La Negra i Criminal, com no podia ser d'una altra forma, va ser l'afitriona del bateig de Crims.cat, la collita de narradors negres en llengua catalana que des de fa pocs dies ja pot trobar-se a les llibreries editada per Alrevés. Paco Camarasa, Àlex Martín, Jordi Cervera i l'editor Josep Forment foren els encarregats de l'ofici que se celebrà dissabte 27 de novembre i que anà acompanyat del tradicional vi negre i dels excel·lents musclos negrecriminals que van fer les delícies dels qui van apropar-se fins a la popular llibreria de la Barceloneta. Amb una presentació en societat d'aquest calibre cal augurar una llarga vida negracriminal a aquesta petita joia que és Crims.cat!

Presentació de Crims.cat

2010-11-23T06:50:00.000-08:00

El proper dimarts 30 de novembre, a les 19h, el bar Raval de Barcelona (situat al carrer Doctor Bou, 19, de la capital catalana) acollirà la presentació del llibre Crims.cat, una collita de narradors del gènere negre en català. El recull, publicat per l'editorial Alrevés, inclou el relat "El crim de la madame del carrer dels Dolors", una nova aventura breu del detectiu lleidatà Rafel Rovira.
No cal dir que esteu tots i totes convidats a la presentació on hi haurà vi, cervesa, piscolabis i un ambient molt, però que molt, negre. Val a dir que la presentació de Crims.cat serà el tercer gran esdeveniment que Catalunya acollirà de forma consecutiva després de les eleccions del 28-N i del Barça-Madrid del 29-N. No teniu excusa, doncs, per no recordar la cita negra del 30-N!

Atrapat per la boira

2010-01-18T07:32:00.000-08:00

El 17 de gener de 2010, el suplement dominicial de l'Avui, Plaers d'Avui, publicava un reportatge, obra d'Oriol Rodríguez, que sota el títol "Els camins de la Catalunya literària" recorria les principals ciutats catalanes en companyia d'un autor local. En Ramon Usall, el pare del detectiu Rafel Rovira, fou l'elegit per presentar la capital de Ponent en un reportatge que titulat "Atrapat per la boira. La Lleida de Ramon Usall" reproduïa el següent text (podeu veure'n la versió impresa en PDF tot clicant a l'enllaç):

Avui, a la plaça de Sant Francesc de Lleida no hi ha boira. “Encara és d’hora”, em comenta Ramon Usall. I és que la típica boira lleidatana, que ens pot atrapar en qualsevol moment, és la mateixa que odien tots els seus personatges, però que, com si d’una amant es tractés, enyoren quan són lluny de casa. Ramon Usall va néixer gairebé per error a Barcelona, però està profundament enamorat de la seva ciutat. Ens enfilem cap al carrer dels Cavallers, al bell mig del barri antic de Lleida, on en Rafel Rovira, protagonista de la seva primera novel·la, Tots els camins porten a Romania, té un pis-oficina desgavellat. El personatge és fictici, però en Ramon es va inspirar en el número 35 d’aquest carrer, un vell edifici en estat gairebé ruïnós. La veritat és que no costa gaire imaginar-se el singular personatge, perquè en Rafel Rovira és un detectiu d’aquells que esperen frisosos l’arribada d’algun client mentre escolta a tot drap els seus admirats Desperdicis Clínics.

Negra fascinació
A Usall sempre l’ha fascinat la novel·la negra, “de petit llegia els llibre de la col·lecció La Cua de Palla que tenia el meu pare”. Després vindrien els llibres del grec Petros Márkaris i del valencià Ferran Torrent. Tot i així, la primera incursió en el món editorial va arribar amb el gènere de l’assaig. L’any 2004 va editar El món en blau i grana. El Barça d’Eric Castel, sobre l’entranyable personatge de còmic creat pels belgues Raymond Reding i Françoise Hugues. Un any més tard va publicar La tempestuosa mar blava. Una aproximació als conflictes de la Mediterrània, una anàlisi dels conflictes viscuts a la zona mediterrània dels Balcans les darreres dècades i l’eterna confrontació entre palestins i israelians. Dues temàtiques, el futbol i la política, ben presents en l’univers d’Usall.

La història d’un detectiu lleidatà
Tot i la seva edat –trenta-dos anys–, va ser l’alcaldable de Lleida per la CUP en les últimes eleccions municipals. “No hi havia ningú més, així que em vaig haver de presentar jo. Vam treure un miler de vots”, m’explica al bar de la Penya Barcelonista Som Un Sentiment, on es mou com si fos casa seva. Un escenari que també li va servir de font d’inspiració per a la novel·la. Aquí es on el detectiu fa els seus esmorzars de forquilla. Tots els camins porten a Romania narra les aventures d’en Rafel Rovira, un personatge que podria ser perfectament parent de Pepe Carvalho o de Toni Butxana. Acostumat a treballar en casos d’infidelitats matrimonials, Rovira es troba, de manera inesperada, investigant l’assassinat d’un jubilat romanès retirat a Lleida, fet que obliga un fanàtic del Barça com ell a marxar a Bucarest per resoldre el crim amb l’ajuda d’un oficial de policia romanès seguidor de l’Steaua. I els dos personatges estableixen una bona amistat. “Des del principi vaig tenir molt clar que si creava un personatge com en Rovira havia de ser lleidatà i la història havia de passar a Lleida. Però també era conscient que tota la història no podria transcórrer aquí, perquè la ciutat no dóna per a tant”. La novel•la, segurament, tindrà continuació amb altres casos investigats per en Rovira. “Ja he publicat algun relat curt i tinc idees per a una nova novel·la. Evidentment, passarà a Lleida".

Mossos de paper

2009-02-06T06:38:00.000-08:00

També recollint el debat sobre novel·la negra catalana que tingué lloc en el marc del BCNegra 09, la periodista de La Vanguardia Rosa Maria Piñol publicà, el 5 de febrer de 2009, l'article "Mossos de papel" que recollia les novetats del gènere al nostre país. Aquí teniu el text (podeu veure també el següent enllaç a la pàgina original del diari) :

La narrativa policiaca en catalán también se pone al día. Ha irrumpido con fuerza una nueva generación de autores, algunos muy jóvenes. Y la actual realidad social y política de Catalunya se refleja en los argumentos. Un síntoma: como puede comprobarse en diversas novelas recientes, los Mossos d'Esquadra han empezado a robar protagonismo a los detectives e inspectores de policía clásicos. E incluso hay agentes que hacen sus pinitos literarios, algunos con éxito, como Marc Pastor, que ganó el premio Crims de Tinta con La mala dona.
Nueva cosecha. Varios de los títulos de la última cosecha se han presentado en el marco de la BCNegra. El moderador de la mesa El crim s'escriu clar i català, Àlex Martín Escribà, dio una visión optimista de la actual narrativa negra en catalán: hay un ramillete de nuevos autores, las editoriales apuestan por el género –aunque son reticentes a crear colecciones específicas–, hay espacios especializados (librería Negra y Criminal, biblioteca La Bòbila), blogs, premios, clubs de lectores y muchas traducciones. En los últimos años, a los consagrados Andreu Martín o Ferran Torrent se han sumado nombres como Teresa Solana, con buenas ventas y traducida a varios idiomas.
Crímenes en la visita papal. Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) escribió Jo no t'espere (El Gall) tras ser testigo "indignado" de los miles de peregrinos que "ocuparon" la ciudad de Valencia con motivo de la visita del Papa en el 2006. Aprovechó este marco e inventó una trama en la que son asesinados un cura y una monja vinculados a una trama de corrupción inmobiliaria y de tráfico de drogas. Hay homenajes en la novela: el comisario se llama Jaume Fuster y otros dos pioneros del género, Tasis y Pedrolo, dan nombreados policías inexpertos.
El ‘Obama de Montcada’. Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) ha presentado la sexta aventura de su inspector Marc Sergiot, Mans lliures (Edicions 62). Esta vez le secunda en la investigación una pareja de jóvenes mossos, Lídia Sánchez y Pau Ribó. Situada en el 2014, la trama aborda la lucha por el poder, a través de la figura de un político, que será asesinado. "Un crítico definió mi personaje como el Obama de Montcada, por su capacidad de seducción y de entusiasmar a la gente. Pero lo creé mucho antes de que surgiera la figura de Obama", dice el autor. Biólogo de formación, De Manuel imagina la Barcelona sergiotiana con unas rondas aéreas, una acusada sequía y dos desalinizadoras, frecuentes disturbios yel DIG (documento de identidad genética) ya implantado.
‘Pulp fiction’ a la catalana. Manel Barrera (Peñarroya, Córdoba, 1955) y Jordi Pijoan-López (Tortosa, 1970) firman a dúo la novela Tu no m'estimes (Llibres de l'Índex), un relato policiaco en clave satírica "sin detective". Su protagonista, Enric Soteras, militante de un partido extraparlamentario y directivo de comunicación de una empresa de autopistas, se verá inmerso en las cloacas del oasis catalán. "Las triquiñuelas de los partidos políticos y los poderes fácticos intervienen en esta trama, que es una especie de Pulp fiction a la catalana y en la que intentamos hacer crítica social con humor", dice Pijoan-López.
De policía a escritor. Josep Torrent, ex jefe de la policía municipal en Olot y autor de relatos infantiles, se estrena en el género negro con La Mirora mata els dimarts (Pagès), premiada con el Ferran Canyameres. "Me planteé el reto de escribir una historia de crímenes en cuya primera página se dijera quién es la asesina y que, a la vez, mantuviera la intriga hasta el final". Ambientada entre la Cerdanya y Andorra, esta "historia de venganza" está protagonizada por el policía Damià Sorrell.
De Lleida a Bucarest. Ramon Usall, leridano nacido en Barcelona leridano nacido en Barcelona (1977), se ufana de haber creado "el primer detective privado de Lleida". Rafel Rovira protagoniza Tots els camins porten a Rumania (Pagès). "Es un sujeto con perfil de perdedor, que espero que despierte ternura y compasión. Y mantiene una relación de amor-odio con un sargento de los Mossos". El asesinato de un jubilado rumano llevará al detective hasta Bucarest, y ello dará pie al autor para recrear los años del gobierno de Ceausescu.
El regreso de Wendy. Andreu Martín presenta hoy Wendy ataca (Bromera), segunda aventura de la heroína juvenil que creó hace dos años en La nit que Wendy va aprendre a volar (premio Bancaixa). "No la concebí como personaje en serie, pero ha tenido muy buena aceptación y los editores me pidieron una segunda novela", dice. De la primera, también editada en castellano y en gallego, se han vendido casi 15.000 ejemplares y en breve será llevada

al cine por Mireia Ros. "Wendy es una mossa d'esquadra recién salida de la academia, ingenua, idealista, poco cínica y en cambio muy lanzada, cuyas heroicidades le traen problemas".

Cinc mossos de novel·la

2009-02-04T06:23:00.000-08:00

L'Ernest Alòs publicà a El Periódico del 3 de febrer de 2009 una crònica sobre el debat "Catalana i criminal" que se celebrà en el marc del festival BCNegra 09. Aquí en teniu el text complet:

Els antecedents són respectables: els desapareguts Jaume Fuster i Manuel de Pedrolo, els veterans hiperactius Ferran Torrent i Andreu Martín... Però mai havia proliferat fins a aquest punt la novel.la negra en català. ¿Potser l'existència d'una policia autonòmica fa que flueixi amb més naturalitat? Bé, a la taula rodona dedicada al tema en la primera jornada de la setmana BCNegra hi eren presents cinc mossos i un expolicia local. Dos de carn i ossos: Marc Pastor, guanyador de l'últim premi Crims de Tinta amb La mala dona i l'excap de la policia municipal d'Olot, Josep Torrent (La Mirora mata els dimarts).

Quatre més, de tinta i paper. Lídia Sánchez i Pau Ribó són una parella de Mossos que acompanyen l'inspector Marc Sergiot a Mans lliures, l'última novel.la de Jordi de Manuel. El sergent Joan Palau és el contrapunt del detectiu privat lleidatà creat per Ramon Usall a Tots els camins porten a Romania. I el mateix Torrent ha incorporat a la seva novel.la el fictici cap d'homicidis Damià Sorrell. Una constatació: els mossos ja no han de ser xitxarel.los perquè les novel.les siguin versemblants.

QUÈ HI HA I QUÈ NO HI HA
Els escriptors congregats coincideixen que ja hi ha autors -ells en són els ultimíssims: encara s'hi ha d'afegir Teresa Solana, Pau Vidal...-, que hi ha editorials, que hi ha premis, que hi ha llibreries, biblioteques i clubs de lectura, que no els fan prou cas... No hi ha col.leccions, però sobre això hi ha divisió d'opinions. Marc Usall hi està a favor: la mítica Cua de Palla el va portar cap al gènere. Sebastià Bennasar (autor de Jo no t'espere, amb monja i capellà assassinats fruit de la seva irritació per la visita del Papa a València), hi està en contra, per defensar la normalitat.

Ai, a València no hi ha Mossos, i és terreny fèrtil. És clar, hi ha corrupció urbanística, polítics indescriptibles i una hampa local pintoresca. Però compte, adverteix Jordi Pijoan, tortosí coautor amb Manel Barrera de Tu no m'estimes. Els polítics i els poders fàctics fan d'aquest país, de la Costa Brava a la Costa Blanca, "una mina" per a un gènere nascut per fer crítica social. "És absolutament necessari, immillorable, per explicar la realitat d'un territori concret i el que es vol amagar", afegeix Usall. Però encara falta alguna cosa, i ja no és ni una policia autòctona, ni autors, ni col.leccions... Sentencia Pijoan: "Falta deixar enrere el to políticament correcte i d'acolloniment d'aquest país".

Catalana i criminal

2009-01-22T10:42:00.000-08:00

D'entre les moltes, i molt interessants, propostes que enguany ens presenta BCNegra, destacarem, per raons evidents, la taula rodona que, moderada per l'Àlex Martín Escribà, tindrà lloc el dilluns 2 de febrer a les 19h al Palau de la Virreina (La Rambla, 99, Barcelona) sota el títol "Catalana i criminal" i el subtítol "El crim s'escriu clar i català". Tal i com presenta el mateix programa de BCNegra "a la novel·la negra catalana i en català, no hi falten ni revòlvers ni tinents, ni lladregots ni calabossos. Cada dia que passa augmenta en escenaris i en personatges, en traduccions i en premis literaris especialitzats. Repassem l'any 2008, una temporada que ha deixat una collita d'obra fantàstica". A la taula rodona hi participaran Manel Barrera, Sebastà Bennassar, Jordi de Manuel, Jordi Pijoan-López, Josep Torrent i Ramon Usall; una demostració més que evident que la novel·la negra catalana està ben viva!

BCNegra 09

2009-01-11T10:35:00.000-08:00

El 2009 començarà ben negre de la mà d'en Paco Camarasa, comissari, en el bon sentit de la paraula, de BCNegra, la trobada de novel·la negra de Barcelona. La novel·la negra i criminal catalana hi tindrà un espai reservat i, com no, en Rafel Rovira haurà d'abandonar la seva estimada Lleida per unes hores per ser present a la festa per excel·lència del gènere negre al nostre país. Estigueu pendents, doncs, a les activitats previstes del 2 al 7 de febrer a BCNegra, prometen molt i de ben segur que faran les delícies dels bons gourmets negres de casa nostra.

Balaguer acull la presentació del primer cas del detectiu Rovira

2008-12-15T10:18:00.000-08:00

El 10 de desembre, amb Nadal ja a la vista, en Ramon Usall s'encaminà cap a la biblioteca Margarida Montferrat de Balaguer. La capital de la Noguera, que cada dos diumenges veu jugar l'Eduard Usall, lateral del club local i germà del negre d'en Rovira, va acollir aquest cop el narrador de les històries del detectiu lleidatà, que explicà, com sempre acompanyat d'un bon licor romanès, el primer cas de l'investigador afincat al carrer Cavallers.

Sant Andreu no és Barcelona!

2008-12-05T10:10:00.000-08:00

El 2 de desembre en Rafel Rovira se n'anà de festa major a Sant Andreu. L'entranya-ble bar Versalles, al cor de la vila andreuenca, acollí la presentació de "Tots els camins porten a Romania". En el marc de la Festa Major Reivindicativa, i regada, com sempre, amb una bona ampolla d'afinata, aquest licor romanès afruitat que ara tant agrada al detectiu Rovira, el detectiu lleidatà explicà les seves aventures i desventures als andreuencs i andreuenques que volgueren escoltar-les. En acabar, una cosa quedà ben clara al nostre detectiu i és que Sant Andreu no és Barcelona!

El detectiu Rovira, de festa major a Sant Andreu

2008-11-30T06:13:00.000-08:00

Els companys i companyes d'Endavant i de l'Assemblea de Joves La Trinxera del barri de Sant Andreu s'enduen en Rafel Rovira de festa major. De la mà d'en Ramon Usall, el nostre detectiu serà present a la cinquena Festa Major Reivindicativa del barri barceloní presentant, el dimarts 2 de desembre, el llibre Tots els camins porten a Romania al Bar Versalles (C/ Gran de Sant Andreu, davant la plaça del Comerç). Durant l'acte, i com que és festa major, es podrà degustar un tastet d'afinata, un deliciós licor romanès.

"...Amb tinta negra", la trobada negra de Ponent

2008-11-20T05:53:00.000-08:00

El jazz, una de les músiques que millor acompanyen la lectura d'una bona novel·la negra, va ser la banda sonora que en Xavier Monge interpretà durant la tertúlia negracriminal que en Paco Camarasa presentà al cafè L'Amistat de Mollerussa en el marc de la I Trobada de Gènere Negre "...Amb tinta negra" celebrada el 15 de novembre. Ramon Usall, hi presentà Tots els camins porten a Romania, a la vora de Marc Pastor, que parla de La mala dona, novel·la inspirada en Enriqueta Martí, la vampiressa del Raval, una versió nostrada d'en Jack l'Esbudellador. El dia abans, en Paco Camarasa havia fet un repàs a la història de la literatura negra i criminal a la bilioteca local.

"...Amb tinta negra" és la primera trobada ponentina de gènere negre, i pel que els seus promotors apuntent no serà la darrera. L'any vinent tenim, doncs, una nova cita amb el gènere negre i criminal a Mollerussa. Esperem que el detectiu Rovira hi acudeixi puntual!

En els següents enllaços podeu veure algunes notícies relacionades amb la trobada:
-Mollerussa organitza la I Trobada de Gènere Negre (Vilaweb)

-Mollerussa debat avui i demà sobre el gènere negre (Bon Dia)

-Paco Camarasa parla de la novel·la negra i criminal a Mollerussa (Vilaweb)

Mollerussa negra i criminal

2008-11-03T10:57:00.000-08:00

Els propers 14 i 15 de novembre, sota el suggerent títol "...Amb tinta negra", Mollerussa acollirà la seva primera trobada de gènere negre, una iniciativa pionera a les comarques de Ponent. El divendres 14, en Paco Camarasa, l'inquiet responsable de la no menys inquieta llibreria Negra i Criminal, ens farà, a les 21h a la sala d'actes del Centre Cultural, un repàs a la història de la novel·la negra, des d'Edgar Allan Poe fins a Millenium, la celebrada trilogia de Stieg Larsson. El dissabte 15 arribarà el torn del nostre detectiu ponentí, en Rafel Rovira, que de la mà d'en Ramon Usall serà present en un debat negrecriminal juntament amb en Marc Pastor, autor de La mala dona, i novament en Paco Camarasa, que moderarà la xerrada. L'acte serà a les 20h al bar de l'Amistat i es clourà amb un concert de jazz d'allò més negre a càrrec de Xavier Monge. No cal ni dir que hi esteu totes i tots convidats!

Tastant lletres a Cervera

2008-10-18T14:33:00.000-07:00

Un divendres al vespre, bé, el vespre del divendres 17 d'octubre, per ser més exactes, en Rafel Rovira enfilà l'autovia des de la seva Lleida estimada per encaminar-se fins a Cervera a descobrir un racó de lletraferits veritablement acollidor. En Ramon Usall presentava "Tots els camins porten a Romania" a la cafeteria-llibreria Tastalletres, una de les llibreries més actives de Ponent i un dels malauradament escassos indrets on encara es preserva l'antic ofici del llibreter, o de la llibretera, per ser, en aquest cas, més precisos.

De la mà de l'Albert Turull, filòleg cerverí i professor a la Universitat de Lleida, que exercí de mestre de cerimònies, i del mateix Ramon Usall, els i les fidels del Tastalletres pogueren descobrir aquest entranyable detectiu lleidatà anomenat Rafel Rovira.

La Bòbila, un paradís negre

2008-10-10T14:20:00.000-07:00

La Bòbila, al marge de ser la biblioteca pública de L’Hospitalet i Esplugues del Llobregat, és una biblioteca única al nostre país ja que és un autèntic paradís pels amants del gènere negre. Des de la seva creació, el 1999, i de la mà del berguedà Jordi Canal, el seu tenaç director, La Bòbila s’ha especialitzat en la literatura negra i criminal creant un fons de gènere que fa les delícies dels molts lectors negres que ella mateixa ha ajudat a crear.
A més de mantenir un dels blocs de referència del món negrecriminal, d’organitzar un actiu grup de lectura de gènere negre, de convocar un premi internacional de novel·la negra, d’editar el fanzine L’H Confidencial, tota una delícia per als gourmets del gènere, de mantenir la web gènerenegre.net, un dels majors directoris de recursos sobre novel·la negra, La Bòbila organitza sovint actes de presentació de novetats editorials negrecriminals que, en un marc immillorable, permeten el contacte entre autors i lectors amb passions comunes.
Així, doncs, i en el marc d’aquesta intensa activitat, el 8 d’octubre, l’ombra del detectiu lleidatà Rafel Rovira es feu present a La Bòbila de la mà de Ramon Usall, que presentà el primer cas del privat ponentí, “Tots els camins porten a Romania”. Un tastet de licor romanès, i una llarga conversa negra certificaren que la biblioteca llobregatina és un dels millors llocs de casa nostra per posar en comú les nostres dèries criminals.
Vegeu en aquest enllaç la crònica que de l’acte en feren el canal-h-.net i la ràdio de l’Hospitalet.

Un vespre al Terra Dolça

2008-10-05T06:36:00.000-07:00

Al cor de Sant Cugat, ben a prop del preciós monestir que constitueix un dels principals orgulls de la localitat vallesana, hi ha un dels llocs més acollidors del país per anar a fer-hi un àpat en bona companyia. El Terra Dolça és molt més que un restaurant, fins i tot és molt més que un restaurant “de la ceba”... és, com ells mateixos diuen, un “espai gastronòmic i cultural”, un refugi per a gourmets amb esperit crític, un cau per a farts d’olla amb ganes de culturitzar-se.

És evident, doncs, que el Terra Dolça era el millor indret de Sant Cugat per presentar-hi “Tots els camins porten a Romania”. El primer cas del detectiu Rafel Rovira arribà al Vallès de la mà del Terra Dolça, que el dissabte 4 d’octubre, tot just abans de sopar, convidà en Ramon Usall per fer cinc cèntims de la novel·la i xerrar una mica sobre el gènere negre a casa nostra. Vegeu en aquest enllaç la crònica que de l’acte en feu Ràdio Sant Cugat, amb tall de veu inclòs.

Estirant la Sirga!

2008-09-27T12:25:00.000-07:00

Divendres 26 d'octubre, en Rafel Rovira aparegué a la Sirga, la que sense cap mena de dubte seria la seva llibreria de capçalera si fos gracienc enlloc de lleidatà, per fer-hi una distesa presentació del seu primer cas, aquest "Tots els camins porten a Romania" escrit per en Ramon Usall. D'incògnit, el detectiu Rovira escoltà les dissertacions del qui passa per ser el seu creador, degustà uns quants xarrups d'afinata romanesa, i finalment aprofità per donar un cop d'ull al fons de la Sirga, que val a dir que és d'allò més interessant.

Val la pena, doncs, ressenyar la feina dels companys de la Sirga, una llibreria militant que nada contracorrent, un desafiament tant complicat com necessari en els nostres dies. En Rafel Rovira, des de la seva modèstia, contribuí a estirar una mica més aquesta Sirga, una referència ineludible al pensament crític al cor del barri entranyable de Gràcia. Endavant i per molts anys!

En el següent enllaç podeu llegir la crònica de l'acte de presentació que ha fet la gent de la Sirga.

"Tots els camins porten a Romania" a L'Accent

2008-09-26T12:09:00.000-07:00

L'Accent, el periòdic popular dels Països Catalans, publicà en el seu número 138, corresponent a la quinzena del 26 de setembre al 6 d'octubre de 2008, una ressenya de "Tots els camins porten a Romania" signada per l'Elisabet Bermejo, de la llibreria La Sirga. Podeu llegir-la a continuació:

La primera incursió de Ramon Usall en el gènere de la novel·la negra

En Rafel Rovira és un detectiu lleidatà que mentre es fa càrrec d´investigar marits infidels o petites estafes, espera la ocasió de resoldre un cas important, com els dels protagonistes de les novel·les negres que llegeix. Un boirós mes de novembre se li presenta al despatx de Cavallers una noia romanesa que li demana ajuda per aclarir la causa de la mort d´un compatriota seu. La primera ullada a l´escena del crim ja li permet ensumar-se que no es tracta d´un cas típic sinó l’oportunitat que esperava. La història del Florian Grigore, el jubilat assassinat de clares conviccions marxistes-leninstes, l´introduirà en la història de Romania del període Ceaucescu.

Per resoldre el cas en Rafel comptarà amb l´ajuda del sergent Palau, un antic amic de l´institut amb qui compartí militància a l´MDT, i amb el suport còmplice de la Txell Solans, una periodista local que malda per mantenir l´ètica en la seva professió. Les investigacions el duran a Bucarest on podrà copsar la transformació de la ciutat, l´actualitat política del país amb el reviscolament de l´extrema dreta i el mal record que encara tenen els seus habitants de la Securitate, l´antiga policia política.

L´atenta mirada del detectiu serveix per fer una crònica social i política de la nostra època. Les dues ciutats, Lleida i Bucarest, estan connectades per l´ull crític del protagonista, d´elles ens mostra les misèries i les contradiccions. L´autor, doncs ha sabut trobar una trama engrescadora que enganxa al lector alhora que el va ruixant de dades històriques i d´informacions precises sense cansar-lo ni adoctrinar-lo.

Val a dir, que a la nostra literatura destaquen grans precedents d´aquest gènere, autors com Manuel de Pedrolo, Joan Fuster, Ferran Torrent o Andreu Martín l´han conreat. A la difusió d´aquest gènere hi contribuí notablement la col·lecció la Cua de Palla, de la qual en Rafel Rovira n´és un fervent seguidor. És un tipus de lectura molt popular i destacats autors internacionalment reconeguts han creat personatges mítics de la novel·la negra amb autèntiques sagues. És per això que esperem, emocionats, les properes aventures del detectiu de les terres de Ponent.

Tots els camins porten a Romania, ha estat guardonada amb el premi Manuel Cerqueda i Escaler de novel·la curta, concedit durant la 30a Nit Literària Andorrana 2007.

"Lleida és l'escenari ideal per una novel·la negra"

2008-08-05T15:28:00.000-07:00

Tots els camins porten a Romania (Pagès) és el debut en el gènere de la novel·la negra del lleidatà Ramon Usall, impulsor de l’editorial El Jonc i un dels caps de llista de la CUP de Lleida, que va obtenir uns resultats més que dignes a les darreres eleccions municipals.Devorador dels mítics llibres de coberta groga de la Cua de Palla –col·lecció pionera del gènere de la novel·la negra catalana-, Usall explica les peripècies de Rafel Rovira, un detectiu privat amb despatx al carrer Cavallers de Lleida, exmilitant de l’MDT i amb una devoció musical especial pels Desperdicis Clínics.

-Un detectiu exmilitant de l'MDT a qui apassionen els Desperdicis Clínics... T'has inspirat en algun personatge real?

S’acostuma a dir que tota literatura és, en certa forma, autobiogràfica i no crec que el llibre que ens ocupa en sigui una excepció. Qui el llegeixi, i em conegui, deduirà fàcilment que el detectiu Rafel Rovira és un alter ego del seu creador. No vaig ser de l’MDT durant els anys 80, ni vaig poder escoltar en directe als Desperdicis, bàsicament per una qüestió generacional, però és evident que aquests són dos referents, en àmbits diversos, que m’han marcat, que han deixat empremta.

-Per què Lleida com a escenari de l'aventura del detectiu Rovira? Que té d'especial la ciutat per la novel·la negra?

I per què no? Suposo que hi ha una certa voluntat de demostrar que Lleida és un escenari tan bo com qualsevol altre per desenvolupar-hi una trama negra. De vegades, des de comarques tenim un cert complex d’inferioritat que aquesta novel·la vol trencar. Lleida, i el seu barri antic, que és on el detectiu Rovira té el seu despatx, són un escenari perfecte per desenvolupar-hi una novel·la de gènere negre. Ara, la lleidatanitat que se’n desprèn no ha de ser entesa des d’un punt de vista localista. Vivim en un món global i és per això que les desventures d’en Rafel Rovira l’acaben conduint, com el títol del llibre indica, fins a Romania. Per què no pot un detectiu lleidatà emular les gestes dels grans noms d’aquest gènere?

-Per què tots els camins acaben conduint cap a Romania?

El cas que provoca que provoca que les gestes d’en Rafel Rovira es converteixin en matèria literària és la investigació de la misteriosa mort d’en Florian Grigore, un jubilat romanès d’inconfessables passions i de devotes conviccions marxistes-leninistes. Lligant amb aquesta idea de globalitzar l’àmbit d’actuació del detectiu, el cas acabarà portant-lo a Romania. Un país que permet interessants llicències literàries ja que ha tingut una història recent molt convulsa. De fet, l’obra vol ser també una reflexió sobre el socialisme real, sobre el regnat tirànic dels Ceaucescu i sobre les misèries de la transició al capitalisme. Tot això, en un escenari com Bucarest, una ciutat preciosa, coneguda, a principis del segle XX, com el París de l’Europa de l’Est.

-La novel·la carrega contra els discursos tremendistes dels mitjans de comunicació sobre la immigració. Realment és tan distorsionador el discurs dels mitjans sobre el tema? I ho hés més en la premsa local?

Tots els camins porten a Romania beu d’una tradició dins la novel·la negra que pretén fer crònica social alhora que fa literatura. Parlar de qüestions socials, polítiques, culturals... al mateix temps que planteja una intriga negra. Aquesta idea permet que, entre moltes d’altres reflexions, l’obra es plantegi de forma crítica l’exercici del periodisme, sovint excessivament sensacionalista, menys lliure del que a priori podríem pensar. La tirania del mercat és, potser, la pitjor de les tiranies. Més que l’alarmisme sobre la immigració, la reflexió que l’obra conté va més aviat orientada a qüestionar el servilisme del periodisme, centrat de forma especial en la premsa local ja que és la realitat més propera al detectiu Rovira, que va boig per la Txell Solans, una periodista local.

-La novel·la negra en català té molta tradició, però darrerament el gènere sembla estancat. Per què?

La llengua catalana ha donat grans autors de gènere negre. Manuel de Pedrolo, Joan Fuster, Ferran Torrent o Andreu Martín en són alguns exemples ben coneguts, però hi ha força més autors que han contribuït a consolidar la novel·la negra a casa nostra, que compta també amb molt bones traduccions dels grans autors del gènere. Com en tot, però, al gènere negre català li falta normalitat, pateix els mateixos mals que tota la indústria cultural del país. Falten col·leccions específiques (com enyorem la mítica Cua de Palla que dirigí inicialment Pedrolo) que ajudin a descobrir i estendre el gènere.

Entrevista de Roger Palà

Publicada al setmanari de comunicació Directa, núm. 103, el 23 de juliol de 2008.

El col·lectiu Perquè vull! presenta "Tots els camins porten a Romania" a Tàrrega

2008-08-03T15:15:00.000-07:00

Si en Rafel Rovira enlloc de ser fill de Lleida i treballar a la capital del Segrià ho fes a la a de l'Urgell, de ben segur que simpatizaria amb el Perquè vull!, un col·lectiu targarí d'agitació popular. Així ho va explicar el negre del detectiu, en Ramon Usall, que el 28 de juliol es va desplaçar fins a Tàrrega, convidat per la gent del Perquè vull!, a presentar la novel·la "Tots els camins porten a Romania".

L'acte va tenir lloc al bar Kirikú, un indret d'allò més acollidor situat a la plaça de les Nacions sense Estat. Després de la intervenció del company Carlos Vílchez, en nom del col·lectiu organitzador, en Ramon Usall va prendre la paraules per explicar els camins escrutats pel detectiu Rovira en el seu camí fins a Romania. Durant l'acte, es recordà un urgellenc il·lustre que fou un dels pares de la novel·la negra en català, l'indomable Manuel de Pedrolo, una de les lectures de capçalera sempre present a la tauleta de nit d'en Rafel Rovira.

Com ja ve sent habitual, la presentació va concloure amb una degustació de licors romanesos que va maltractar considerablement els fetges assistents.

Cavallers

2008-08-02T15:03:00.000-07:00

El termòmetre treia fum, enfeinat com estava en indicar una temperatura que no parava de créixer. Era un dia de mitjans d’un dels darrers juliols del segle XX, a Lleida hi queia un bat de sol terrible, i només els llangardaixos s’aventuraven, aquell migdia, a trepitjar els carrers de la ciutat.
En Rafel Rovira seia al menjador familiar, davant d’un exquisit empedrat, tot esperant l’arribada d’un sublim cap i pota amb samfaina. No era el plat més adient tenint en compte la climatologia, però sa padrina paterna s’havia entestat en fer-li degustar la seva major especialitat culinària, una voluntat a la qual el nét, per bé que ja granadet, no podia oposar-se.
Hi havia festa grossa aquell dia de juliol a cal Rovira. Tot just feia un parell de dies que en Rafel havia conegut la nota de Psicopatologia criminal i forense, la darrera assignatura que li faltava aprovar per convertir-se en llicenciat en Criminologia. L’aprovat justet que havia obtingut feia d’ell un nou criminòleg. La padrina, que uns anys enrere ja havia celebrat que el nét s’hagués convertit en “abogat”, bé, en llicenciat en Dret que precisava en Rafel, s’atreví a preguntar mentre atacava el cap i pota:
-I ara què faràs, Rafel, xiquet?
La pregunta de l’anciana obrí la caixa dels trons.
-Padrina, estic tramitant la llicència de detectiu privat. Al setembre ja em tindràs investigant...
Les paraules del nét sacsejaren la padrina, el cap i pota, la samfaina i el vi de Raïmat que amania el dinar. Els pares d’en Rafel miraven a terra, el seu germà somreia divertit mentre l’àvia s’exclamava:
-Detectiu privat? No podries buscar-te una feina normal? Metge, “abogat”, mestre, si m’apures... Però detectiu privat... Ai, mareta meua, quin disgust!
La padrina començà a murmurar. Resava el rosari. En Rafel continuà explicant els seus plans de futur aliè a les invocacions divines de la matriarca del seu clan familiar.
-Ja tinc pràcticament a punt un despatxet per atendre els clients al carrer Cavallers.
Si la menció de la seva intenció de convertir-se en perdiguer havia sobresaltat la padrina, allò ja va revoltar tota la família, menys el germà petit que contemplava l’escena com qui assisteix a la representació d’un vodevil.
La mare, que fins aleshores havia intentat calmar la padrina, s’alineà amb la sogra tot dient:
-No has trobat cap lloc més ronyós?
Lluny de posar pau, son pare i la matriarca dels Rovira afegiren llenya al foc. Que si no tens coneixement, que si et moriràs de gana, que si aquell carrerot està ple de drogoaddictes, de fulanes, de pervertits, de gent de mal viure... Eren una família progre, i és per això que no afegiren a la llista de pobladors d’aquell carrer els que bona part de la gent hagués citat en primer lloc: negres, moros i gitanos.
Decidit a no acoquinar-se davant l’oposició familiar, en Rafel passà al contraatac:
-Si tothom pensés com vosaltres ja hauríem perdut el Casc Antic... Què no ho veieu que Cavallers és un dels carrers més preciosos de Lleida?
La família assistia al·lucinada a les explicacions d’en Rafel. Tot i així, ell continuava:
-És l’essència de la història de Lleida. El camí que ja des de la Ilerda romana unia la Via Augusta amb l’acròpoli situada al turó. Un carrer màgic, el del Peu del Romeu. Un carrer de mercaders, de menestrals, de pagesos i de jornalers... De gent del poble!
Malgrat que el discurs semblava après, a son pare li cridaren l’atenció les paraules d’en Rafel.
-Ai coi, i així per què es diu carrer Cavallers?
El jove sentia que començava a guanyar la batalla. L’interès patern per la història del carrer avançava un possible canvi en la correlació de forces del dinar familiar.
-A partir del segle XVI començaren a traslladar-s’hi famílies de llinatge noble que van anar substituint els seus pobladors més humils. És quan s’hi van instal·lar els Alzamora o els Marañosa... La gent va començar a parlar del Cap i del Peu del Romeu, que és com es deia el carrer abans, com el carrer dels cavallers... D’aquí en ve el nom.
La mare s’entendrí. El seu fill no canviaria, sempre lliurat a les causes perdudes.
-Rafel, d’acord que cal preservar el Casc Antic, que cal salvar Cavallers... Tot el que tu vulguis... Però vols dir que això no és feina de la Paeria?
-Segurament. Però jo no he trobat millor lloc on instal·lar-me. On creus que estaré millor que entre el Peu del Romeu, l’Oratori dels Dolors, l’antic convent de dominics del Roser, o l’església, per cert horrible, de Sant Andreu... Nostre senyor em tindrà ben protegit!
En Rafel apel·lava a la fibra religiosa materna per guanyar el combat familiar. Per acabar-ho d’adobar, i intentar fer cedir la família en la metafòrica batalla, apel·là a la lleidatanitat.
-Cavallers és el centre de Lleida. On hi havia l’antic Principal, el cafè Royal, els cines Victòria, Granados i Catalunya. Era el Montmartre i el Pigalle lleidatà. Hi convivien beates i pervertits, capelles i oratoris i sessions calentotes de cinema de “destape”. És la història viva de Lleida, és la nostra memòria...
El pare, veient que la retòrica d’en Rafel el portava a un sentimentalisme on li seria fàcil guanyar el combat dialèctic, exclamà:
-No, si ara ens voldràs convèncer que el carrer Cavallers és el centre del món...
-Mai tant –respongué ràpid en Rafel– Tothom sap que el centre del món és l’estació de trens de Perpinyà. Ja ho va dir Dalí i ho certifica el cafè que hi ha just al costat, el Bar del Centre del Món... Tot i que podria aspirar a rellevar l’estació de Perpinyà, jo em conformo amb que a partir d’ara el carrer Cavallers sigui el centre del meu món...
Així va ser. El dinar familiar d’aquell dia calorós de juliol al cal Rovira acabà més o menys bé gràcies als deliciosos pastissets de Tortosa que havia preparat la padrina i a l’ampolla de ratafia casolana que son pare guardava per les grans ocasions. Bé pot dir-se que els pastissets i la ratafia van endolcir-los fins al punt d’abandonar la guerra dialèctica i iniciar un animat procés de pau.Tossut com era, en Rafel Rovira acabà convertint-se en perdiguer i obrí la seva oficina al carrer Cavallers. Potser Cavallers no era el centre del món, però esdevingué, des d’aquell instant, l’autèntic centre del seu univers. El que succeí a partir d’aleshores ja és, però, tota una altra història...

Relat d'estiu publicat al diari Segre, el 2 d'agost de 2008.

Text de Ramon Usall, i il·lustració de Jordi Jové.

Una presentació molt culé

2008-06-28T08:29:00.000-07:00

El nou local de la penya blaugrana Som un Sentiment va acollir, el divendres 27 de juny de 2008, un acte de presentació del llibre “Tots els camins porten a Romania”. El narrador de les aventures del detectiu Rafel Rovira, en Ramon Usall, va tenir ocasió de compartir taula i palinca amb un altre Rovira, el Daniel. Bé, de fet la compartí amb el Dani i amb el petit Arnau, tot i que a aquest darrer se li substituí finalment la palinca per un xupito d’aigua sense que, pobre, se n’adonés.
Al marge de presentar el llibre, l’acte serví per fer una mica de tertúlia al voltant del futbol a Romania i recordar així un dels episodis tràgics de la història culé, la derrota a la final de Sevilla de 1986 enfront un aleshores desconegut Steaua de Bucarest, un episodi també surt evocat al llibre.
Curiosament, l’escenari que acollí la presentació, el Bar Elena, al carrer Pius XII, 29, de la ciutat de Lleida, seu actual de la penya Som un Sentiment, s’assembla, i molt, al bar d’en Ferran que acostuma a visitar el detectiu Rovira. Aquest fet ajudà, evidentment, a que el portantveu del detectiu Rovira se sentís com a casa, i degustés, potser en excés, el licor romanès que va cloure l’acte.

Si ho desitgeu podeu veure que va dir de l’acte la premsa esportiva:

-La PB Som un Sentiment, amb la cultura (Mundo Deportivo)

-Presenten una novel·la a la PB Som un Sentiment (Mundo Deportivo)

-Presentació del llibre "Tots els camins porten a Romania" (Penyes Blaugrana)

-Ramon Usall, el penyista literat (Sport)

El detectiu Rafel Rovira torna a l’institut

2008-04-24T08:36:00.000-07:00

La diada de Sant Jordi de 2008, en Rafel Rovira abandonà per un instant les seves peripècies detectivesques per tornar a posar els peus en un institut. Va ser a l’IES Josep Vallverdú, de les molt nostrades Borges Blanques, i el motiu va ser doble. El primer, per que la ploma que narra les seves històries, el negre Ramon Usall, és professor d’història d’aquest centre i aprofitava que així tindria cleca per presentar-hi “Tots els camins porten a Romania”. El segon, per que a més de presentar-se el primer cas del detectiu Rovira, es batejava també “La font de Mimir”, un llibre publicat per l’editorial Faunos, unes edicions 100% lleidatanes, un recull de contes que inclou una breu història (“Els tentacles del poder”) que condueix, precisament, el detectiu Rafel Rovira a l’institut de les Borges Blanques a resoldre l’estrany assetjament que pateixen a les portes del centre els alumnes de l’Albagès que abanderen la lluita contra la instal·lació d’un abocador en aquesta petita i bonica localitat del cor de les Garrigues.
La biblioteca escolar del centre, recentment batejada amb el nom de Raül Torrent, acollí la presentació d’ambdues obres, que convertien el detectiu en autèntic protagonista de l’acte, un acte que, d'altra banda resultà, tot un èxit, tal i com recull la següent crònica realitzada per l’institut tot recollint les activitats de Sant Jordi:

“A la biblioteca, es va presentar dos novetats editorials lligades amb el professorat de la casa: “La font de Mimir”, antologia de contes en què es recull textos del Ramon Usall i del Benet Martín i la novel·la “Tots els camins duen a Romania” del belluguí intel·lectual Ramon Usall. En l'acte acadèmic, el Ramon va aprofitar l'avinentesa per fer-nos una classe magistral sobre la novel·la negra. El públic, conformat per alumnat i professorat, van seguir amb devoció i interès les explicacions sinuoses del prolix escriptor de Ponent. D'una manera més succinta, el Benet Martín ens va explanar la seva experiència a l'hora d'escriure el conte Koré. Una absència destacada: la de Joaquín García editor conspicu de l'Editorial Faunos. Un èxit tot plegat tant per la recuperació de la biblioteca com un espai acadèmic com per la presentació de textos escrits per docents del centre. Enhorabona i que les vendes els acompanyin!”

Podeu veure aquí com l’IES Josep Vallverdú recomana la lectura de “Tots els camins porten a Romania” per aquest proper estiu!

Andorra aculla la primera presentació de "Tots els camins porten a Romania"

2008-04-23T12:34:00.000-07:00

La sala d’actes de l’edifici d’Andbanc, a la parròquia andorrana d’Escaldes-Engordany, va acollir la presentació mundial del primer cas del detectiu Rafel Rovira. La raó que justificava que l’aventura romanesa del detectiu lleidatà fos presentada a Andorra fou el guardó que obtingué el seu autor, Ramon Usall, el premi Manuel Cerqueda i Escaler de novel·la atorgat durant la Nit Literària Andorrana.
És per aquest motiu que, el 21 d’abril de 2008, el primer cas del detectiu Rovira era presentat en un paradís fiscal, un indret més propici per a professionals del frau que no pas d’un modest detectiu. En Rafel no aprofità l’ocasió per perseguir cap evasor d’impostos, estava massa ocupat endrapant canapès i fent una gira pels mitjans de comunicació andorrans que gairebé l’elevaren a la categoria de detectiu mediàtic. Vegeu sinò el ressò que tingué la seva estada andorrana:

-Es presenta la novel·la de Ramon Usall “Tots els camins porten a Romania” (Informatius.ad)

-Pagès Editors publica l’obra amb què Usall va guanyar el Manuel Cerqueda (Diari d’Andorra)

-Andbanc i Pagès, per primer cop, difonen el premi Manel Cerqueda (El Periódico d’Andorra)

-Ramon Usall presenta la seva novel·la negra, ambientada a la ciutat de Lleida (Bon Dia)

Perpinyà en negre

2008-03-22T10:32:00.000-07:00

El darrer cop que vaig entrar a la Llibreria Catalana de Perpinyà em vaig endur una grata sorpresa. L’editorial Mare Nostrum, situada al carrer del Castellet, al cor de Perpinyà, havia impulsat una col·lecció de novel·la negra de la Catalunya Nord anomenada “les Polars Catalans”. És ben cert que les seves publicacions són en francès, un fet que no afavoreix gaire a la normalització del català al nord del país, però tot i així el nom de la col·lecció i els seus continguts em van cridar positivament l’atenció.
La gent de Mare Nostrum té, al marge de la catalana, d’altres col·leccions de “polars”, “Polars Rose et Noir”, “Polars Plein Sud” i “Polars Rock”, però certament la que em va fer més gràcia fou la dels “Polars Catalans”.
Vaig optar per comprar “Meurtre à Aimé-Giral”, una novel·leta que un cop llegida m’ha resultat força entretinguda, serà perquè el tema que tracta, el rugbi nordcatalà i el seu equip insígnia, la USAP, m’han suscitat sempre una especial simpatia. “Meurtre à Aimé-Giral”, que traduït vindria a ser “Assassinat a l’Aimé-Giral”, l’estadi on juga els seus partits la USAP, és una història protagonitzada per la Núria Puigbert, una policia encarregada de la investigació de la mort d’un dirigent de la USAP, el seu director financer adjunt per ser més exactes. La Núria és alhora mare d’en Jordi, una de les grans promeses del rugbi nordcatalà, i filla d’un dels més actius seguidors del club dels arlequins. La història serveix, entre d'altres, per fer-se una idea de la passió que suscita el rugbi, i la USAP en concret, al nord del país.
La historieta de Phillipe Ward, que n’és l’autor, m’ha agradat prou i m’ha fet passar una bona estona. Espero, doncs, anar llegint la resta de “Polars Catalans”, que pel que sembla, són una aproximació d’allò més interessant al costat més negre de la nostra estimada Catalunya Nord.

Abril a Portugal

2008-03-19T15:12:00.000-07:00

Entre cas i cas, a principis de març vaig tenir temps per una petita escapada a Portugal. L’antiga Lusitània és un país que, ja des de la infància, sempre m’ha fascinat. No en va, des de ben petit tenia penjat a l’habitació un pòster que evocava la Revolució dels Clavells del 25 d’abril de 1974 on un nen de cabells arrissats col·locava un clavell en un fusell. Sempre me l'he estimat molt aquest cartell.
A principis de març, Lisboa lluïa. No era abril, que per raons històriques és el millor mes per visitar Portugal, però l’encant dels carrers lisboetes es mantenia intacte. De fet, Lisboa és encara un d’aquells destins turístics que preserven les formes de vida que la globalització tendeix a fer desaparèixer. Als carrerons de l’Alfama, camí del Castelo de Sao Jorge, hi vaig veure una pintada curiosa, s’adreçava als turistes tot dient-los: “Tourist: Respect the portuguese silence or go to Spain!”.
Passejant per l’Alfama i pel Bairro Alto, per cert, un dels barris amb més marxa d'Europa, vaig pensar que aquests carrerons eren un escenari ideal per una bona novel·la negra. No vaig tenir massa temps, però, per perdre’m a les llibreries lisboetes i, per tant, no puc parlar massa de l’estat de la narrativa policíaca portuguesa. De fet, conec ben pocs autors portuguesos contemporanis, només en Mia Couto, que havia publicat fa temps a Txalaparta.
Per contra, però, hi ha dues obres de l’Antonio Tabucchi ambientades a Portugal que em fascinen, i totes dues publicades en català per Edicions 62. La primera és Afirma Pereira, traslladada al cinema amb una magistral interpretació de Marcello Mastroiani. Una novel·la ambientada a la Lisboa dels anys del salazarisme d’una humanitat exquisida. La segona és El cap perdut de Damasceno Monteiro, ambientada a Porto als anys 90. Aquesta segona és una obra més negra, inspirada en un crim real que succeí a Portugal el maig de 1996 quan el cadàver d’un jove portuguès fou trobat decapitat i amb evidents símptomes de tortura a la localitat de Sacavém. El crim, i l'obra que s'hi inspira, evidencien que això de la tortura no és patrimoni exclusiu de la Guàrdia Civil. La Guàrdia Nacional Republicana, cosina germana portuguesa de cos dels tricornis, també ha demostrat estar-hi força avesada.
Ja que parlem de Portugal, no em puc estar de ressenyar dues pel·lícules extraordinàries que fan referència a la Revolució dels Clavells: Capitanes de Abril, de Maria de Medeiros, que retrata de forma força fidedigna el moviment dels capitans, amb Salgueiro Maia al capdavant, i sobretot, A la revolución en un 2CV, inspirada en una novel·la italiana homònima i que és una de les millors pel·lícules que he vist darrerament. Una divertidíssima road movie que escenifica a la perfecció els valors d’una de les darreres revolucions romàntiques del nostre planeta.
Feia temps que no trepitjava Portugal, i m’ha encantat tornar-hi. Lisboa és una ciutat assequible i d’allò més agradable de visitar. A més, m’encanta la cantarella del portuguès. Hauré de buscar, doncs, alguna novel·leta negra interpretada al ritme de Grândola, vila morena, que almenys em permeti calmar la saudade que se sent en marxar de Lisboa.

Pagès editors publicarà aquest Sant Jordi la novel·la "Tots els camins porten a Romania"

2008-03-18T07:33:00.000-07:00

El primer cas del detectiu Rafel Rovira veurà finalment la llum aquest proper Sant Jordi publicat per l'editorial lleidatana Pagès Editors en la seva col·leció de narrativa "Lo Marraco". Així, doncs, en Rafel Rovira compartirà col·lecció amb un dels seus admirats protagonistes de novel·la negra, el comissari Kharitos, un policia atenenc sempre ajudat pels consells de la seva sàvia esposa, obra de l'escriptor grec Petros Màrkaris que recentment ha vist traduïda al català la seva novel·la "L'accionista principal".

La publicació de "Tots els camins porten a Romania", de la qual oportunament informarà aquest bloc, representarà, doncs, el naixement literari d'un modest detectiu lleidatà afincat al carrer Cavallers de la ciutat llunyana, que en deia Màrius Torres. Desitgem, doncs, llarga vida literària a en Rafel Rovira!

El primer cas del detectiu Rafel Rovira, guardonat amb el premi Manuel Cerqueda de novel·la durant la Nit Literària Andorrana

2008-03-17T14:23:00.000-07:00

En Rafel Rovira va abandonar, la nit del 15 de novem-bre de 2007, el seu atrotinat despatx al número 35 del carrer Cavallers de Lleida, per adreçar-se a Sant Julià de Lòria on se celebrava la XXXa Nit Literària Andorrana, una celebració durant la qual es procedí al lliurament dels premis literaris convocats anualment pel Cercle de les Arts i les Lletres de les Valls d'Andorra.

Per sorpresa del detectiu, entre els guardonats de l'edició de 2007 hi havia l'obra d'un tal Ramon Usall, el negre que havia donat format de llibre al primer cas amb majúscules que havia afrontat en Rafel Rovira. La investigació que el detectiu Rovira havia realitzat a partir del crim d'un jubilat romanès al barri de Cap-pont de Lleida, havia adoptat forma de llibre convertint-se en "Tots els camins porten a Romania", una obra amb el subtítol "Un cas del detectiu Rafel Rovira" que explicava tots els ets i uts del primer gran cas del detectiu de Cavallers, i que fou guardonada amb el premi Manuel Cerqueda i Escaler de novel·la curta.

Malgrat que els 6.500 euros del premi, tal i com contemplaven les bases, se'ls endugué aquest tal Usall que havia estat formalment el redactor de l'obra, és evident que l'obtenció d'un guardó literari ha estat una propaganda inesperada pel despatx d'investigacions d'en Rovira. De ben segur que, a partir d'ara, el despatx de Cavallers, 35 tindrà molta més clientela. D'alguna cosa li ha de servir haver compartit mantell amb un cap d'estat... ni que sigui l'Albert Pintat, i l'estat del qual sigui el cap sigui el d'Andorra.

Entre vodka i cervesa, en una carpa gelada a cinc graus sota zero d'una gèlida nit andorrana, el detectiu Rovira va treure pit perquè fins i tot un escriptoret que redactava la seva primera novel·la havia pogut guanyar un premi a costa seva. Era la prova fefaent de les seves virtuts com a detectiu. En Rafel s'oblidà, però, de dir que el tal Usall havia publicat anteriorment els llibres d'assaig Algèria viurà! , Un món en blau i grana. El Barça d'Eric Castel , i La tempestuosa mar blava, aquests dos darrers guardonats respectivament amb els premis Rovelló d'assaig sobre literatura infantil i juvenil, i Abu Bakr d'assaig. Era una qüestió menor, ja que estava ben clar que l'autèntic guanyador del premi era el detectiu. No hi havia palinca romanesa, però aquella nit a Andorra s'esgotà el vodka...

El detectiu Rovira feia els seus primers passos en societat...